La meva veïna...

La meva veïna em roba Internet per Wireless


Tinc una veïna que em roba Internet per Wireless, cosa que no seria realment graciosa de no ser pel fet que té 76 anys.

La veritat no sé si va ser el fill, el nét, o algú que li va trucar el mòdem perquè es robés el senyal (capaç i ho va fer ella mateixa) però la veritat és que encara no sigues què fer referent a això...

Ara com ara estic remenant un nombre interessant de possibilitats:

A) Pujar-me pel reixat de la seva casa i sorprendre-la d'esquena quan estigui asseguda davant la computadora

Me li apareixeria amb un crit d'aquests horripilants, com l'espectre de la llibretera que apareix durant els 10 primers minuts de la pel·lícula dels cazafantasmas. També m'agradaria aconseguir-me una màscara de porc i sis quilos de carn mòlta... creo que seria un bufó toc per a acompanyar amb la situació.

Després ens asseuríem i parlaríem sobre els nostres problemes...

B) Exigir-li que paguem entre els dos el servei

PUNTS A FAVOR: Conversar amb ella i exigir-li que paguem el compte del mes entre els dos, i que si vol continuar utilitzant Internet hauríem de dividir les factures que vengen. A mi no m'importaria seguir en aquesta situació: el mòdem té sis entrades.



PUNT EN CONTRA: serà difícil xerrar sobre això amb algú que té un ull completament blanc...

C) Intentar ficar-me en la seva computadora i remoure coses en els seus arxius

Això seria interessant com una mesura alternativa més que qualsevol altra cosa. M'agradaria saber que tipus de coses té una senyora de 76 anys en el disc dur. Quins són els seus contactes, amb qui es comunica, on es fica cada vegada que es connecta...

Té un costat contra-*producente/: si arribo a assabentar-me que de casualitat va matar a un ex-espòs o algú, i fa coses estranyes, no li vaig a deixar altra opció més que matar-me.

No, de debò, estic sorprès. Cada vegada que passa enfront de la casa em saluda, no creo que sigui una dolenta persona.

D) Exigir-li altre tipus de pagament...

Puc imaginar-me a mi mateix assegut en la butaca de la sala, i ella fent-me un ball especial amb una faldilla rosada, curta i encartonada, unes pantimedias fucsia, i un escot amb gebre. Tota l'escena tindria una qualitat d'imatge ochentosa, el fum sortiria del sòl (transpapelantse a través de les imatges fosques i dimensionals que passen per la finestra).

Jo tindria una llauna de coca cola de i m'estaria rient i movent els muscles al ritme de la música mentre escolto als gossos de tíndalos corrent sobre el sostre.

Qualsevol cosa que succeeixi, els hi vaig a fer saber propte.